Sant Jordi. Libro y Rosa de Sant Jordi.
Sant Jordi. Libros y Rosas de Sant Jordi. Libros para Sant Jordi. La leyenda de Sant Jordi.
Si está interesado en publicar alguna actividad en su ciudad puede comunicarlo a través de las redes sociales o ponerse en contacto con diadellibro.eu.
Vídeo de Sant Jordi.
Sant Jordi en Cataluña
La Generalitat de Cataluña celebra la festividad de Sant Jordi con diversas actividades.
Sant Jordi en Barcelona
El miércoles 23 de abril, Barcelona volverá a vibrar con Sant Jordi. En 2025 se repite la gran manzana peatonal en el corazón de la ciudad, entre la Diagonal, la Gran Vía, la calle de Balmes y la calle de Pau Claris. Un espacio que este año también se extiende por toda la Rambla y un tramo de Gran de Gràcia. Además, todos los distritos de la ciudad tendrán espacios reservados para la venta de libros y rosas, y los establecimientos podrán montar sus puestos en la calle a partir del 22 de abril.
Consulta en la web de la fiesta todo lo que necesitas saber para vivir Sant Jordi en Barcelona.
La leyenda de Sant Jordi en Montblanc
Leyendas de Montblanc. Leyenda de Sant Jordi. https://www.montblancmedieval.cat/montblanc-1/las-leyendas/leyenda-de-sant-jordi
La Semana Medieval de la leyenda de San Jorge se ha convertido en el gran escaparate de Montblanc. Por su fidelidad y rigor histórico, variedad de actos y proyección exterior ha sido declarada Fiesta de Interés Turístico Nacional en Cataluña y en el Estado Español. https://www.setmanamedieval.cat/
Sant Jordi USA Festival of Books, Roses & the Arts
El Festival de Libros, Rosas y Artes de Sant Jordi USA de este año, presenta escritores en lecturas, presentaciones de libros, visionados, exhibiciones y un programa de danza durante la semana del 18 de abril. Este festival híbrido gratuito, que se expandirá este año para convertirse en el Festival de Libros, Rosas y las Artes de Sant Jordi USA, está dedicado a la traducción de la literatura mundial y tiene una nueva sede este año en Jersey City, Nueva Jersey.
Dietaris de la Generalitat de Catalunya, 23 d'abril, Sant Jordi
Dietaris de la Generalitat de Catalunya, 23 d'abril, Sant Jordi
1412 abril. Dissabte, a XXIII del dit mes. Festa de sant Jordi.
1414 abril. Diluns, a XXIII de abril, en Barchinona. Aquest jorn fo la festa de mossèn sent Jordi.
1422 abril. Dijous, a XXIII de abril. Festa de sant Jordi.
1422 maig. Digmenge, a III de maig. Festum Sancte Crucis. Aquest dia partí Martí de Tudela, verguer del senyor rey, ab letres que portava de deputats al dit senyor rey, notificant-li los actes fets per aquesta rahó, e prestà homenatge de fer relació vertadera. Aquest dia foren beneÿts lo(s) standarts de Sent Jordi e del senyor rey e la banda del capità, lo compte de Cardona, e posades en alt e cridades llaus, e lansats diners a grans almostes devant molta gent, e posats en la taula còpia de florins e altres coses a la solemnitat del dit acte decerents. E foren beneÿts los dits astendarts en la Seu de Barchinona e portats, ço és, lo de Sent Jordi per lo reverend archabisbe de Terragona, acompenyat del vescomte d’Èvol e d’en Ramon Dezplà, conseller en cap de Barchinona, e lo reyal per lo dit capità, acompenyat del bisbe de Gerona e del síndich de Perpenyà, e lo del capità aportava don Johan, vescomte de Vilamur e fill del dit capità, acompenyat de don Ramon, nebot, e de don Ugo, fill del dit comte, present la senyora reyna e multas notables persones en gran nombre copiós.
1423 abril. Divenres, a XXIII d’abril. Ffestum sancti Georgii. Aquest jorn se féu la mostra dels hòmens d’armes e pillarts de la segona ambaxada oferta al senyor rey, de la qual és capità lo comte de Cardona.
1428 abril. Divenres, a XXIII de abril. Festum beati Georgii. Aquest dia vench lo honorable en Baltazar de Gualbes.
1432 abril. Dimecres, a XXIII dies de abril. Ffestum sancti Georgii.
1433 abril. Dijous, a XXIII dies de abril. Ffestum sancti Georgii.
1436 abril. Dilluns, a XXIII dies de abril. Ffestum sancti Georgii.
1454 abril. Dimarts, a XXIII. Ffesta de sanct Jordi.
1456 abril. Dissabte, a XVII. Aquest die fonch feta crida pública per la ciutat de Barchinona que la festa de sent Jordi fos colta generalment per tothom, com la Cort General del principat de Cathalunya, qui de present se celebre en la claustra de la Seu de la dita ciutat, ne hagués feta novament constitució.
1457 abril. Divenres, a XXII. Aquest jorn los molt honorables mossèn Nicholau Pujades, arthiaca de Sancta Maria de la Mar e canonge de la Seu de Barchinona, mossèn March Llor, cavaller, e en Jacme Francesch de Sentceloni, ciutadà de Gerona, deputats del General de Cathalunya, feren covidar moltes gens perquè feçen honor a la festa de sent Jordi, qui serà demà, e venguessen en la casa de la Deputació, on la dita festa se devia celebrar. E entre los altres hi fonch covidat n’Anthoni Palagrí, baster, qui aquest any, ensemps ab alguns altres semblants seus, era conseller de Barchinona; e, no contrestant hagués acabar dos basts e a clavar una rebasta, dix que, totes feynes postposades, ell hi fóra e, de fet, hi fonch ab sons companyons, e entre les altres insígnies que aportà vench ab una bella coltellada per la cara, e de tot lo die no la volch posar, per honrar la beneyta festa de sent Jordi.
Dissabte, a XXIII. Sent Jordi.
1459 abril. Dilluns, a XXIII. Sent Jordi.
1460 abril. Dimecres, a XXIII. Festa de Sent Jordi.
1461 febrer. Dilluns, a VIIIIo. Somatent. Aquest die fonch parada taula de acordar gent d’armes e ballasters, qui anassen per desliurar lo senyor primogènit de presó. E aquest mateix die trasqueren la bandera del General e la reyal fins al portal de Sent Anthoni, cridant «via fora, somatent», e ere·y lo vaguer ab sobravesta reyal. Portà l’astendart de Sent Jordi n’Arnau de Foxà e lo reyal en Bernat de Marimon, ciutadà de Barchinona.
1465 abril. Dimarts,a XXIII. Senct Jordi.
1468 abril. Dissabte, a XXIII. Sanct Jordi.
1469 abril. Dicmenge, a XXIII. Jorn de mossèn sanct Jordi.
1470 abril. Dilluns, a XXIII. Sent Jordi.
1473 abril. Divenres, a XXIII. Sent Jordi.
1475 abril. Digmenge, a XXIII. Sant Jordi. Aquest dia entrà en Barchinona lo egregi comte de Cardona e de Prades, venint de les parts de Ffrança.
1476 abril. Dimarts, a XXIII. Dia de sent Jordi.
1478. Dijous, a XXIII. Sant Jordi.
1480 abril. Digmenge, a XXIII. Sanct Jordi. Aquest dia partí mossèn Johan d’Alta-riba, oÿdor, per anar a casa sua.
1481 abril. Diluns, a XXIII. Aquest dia fou sanct Jordi, e fon feta la festa en la casa de la Deputació, com és acustumat. Fon-hi present lo il·lustre senyor infant don Enrich, comte d’Empúries, loctinent general, e molta altra nobla gent e cavellers e ciutadans. E per ço faç aquesta menció, car en la setmana de Pascha no·s fa festa de algun particular sant, sinó de la Nativitat de Jhesuchrist.
1483 abril. Dimecres, a XXIII. Sanct Jordi.
1484 abril. Divendres, a XXIII. Sanct Jordi.
1485 abril. Dissabte, a XXIII. Festa de sanct Jordi.
1486 abril. Digmenge, a XXIII. Sanct Jordi.
1487 abril. Diluns, a XXIII. Sanct Jordi.
1489 abril. Dijous, a XXIII. Festa de sanct Jordi.
1490 abril. Divendres, a XXIII. Jornb e festa de sanct Jordi.
1492 abril. Diluns, a XXIII. Aquest dia se féu la festa de mossèn sanct Jordi, qui·s devie fer lo dia proppassat, mas, per quant ere Pascha, fou proroguada en aquest dia.
1494 abril. Dimecres, a XXIII. Dia del gloriós caveller mossèn sanct Jordi.
1495 abril. Dimecres, a XXII. En aquest dia, en les vespres de sant Jordi, fon lo bisbe de Barchinona [...]. Dijous, a XXIII. Dia de sant Jordi.
1497 abril. Diumenge, a XXIII. Sant Jordi.
1500 abril. Dijous, a XXIII. Sant Jordi.
1501 abril. Divendres, a XXIII. Sant Jordi.
1503 abril. Diumenge, a XXIII. En aquest die fon la festa del beneventurat sant Jordi. Fon fet solemne offici en la casa, hon foren a les primeres vespres e lo die, a la missa, la majestar del senyor rey e lo qui·s diu duch de Calàbria e tres embaxadors del emperador d’Alamanya. Dix la missa lo reverendíssimo senyor bisbe de Gerona. Sermonà lo guardià de framenors, mestre Pejoan, aprés del offici, perquè no fon en la casa la hora que fon dit lo offertori. Fon parat lo altar molt ricament dels dosser e pali e ymatges de la capella de sa altesa, e los xantres de sa majestat feren lo offici, excepto les segones vespres, que cantaren los de la Seu.
1504 abril. Dimarts, a XXIII. La festa de sant Jordi.
1513 abril. Dissapte, a XXIII. Sant Jordi.
1516 abril. Dimecres, a XXIII. Sant Jordi.
1517 abril. Dijous, a XXIII. Festa del gloriós sant Jordi.
1520 abril. Dilluns, a XXIII. Festum beati Georgii.
1521 abril. Dimarts, a XXIII. Festum beati Georgii.
1523 abril. Dimecres, a XXII. En aquest dia, perb ordinació dels senyors tres deputats, presents, absents emperò los tres oÿdors [de] comptes, foren ditesc les primeres solemnes ves[pres] del gloriós sant Jordi, en la casa de la Deputació, en [què] foren convidats e presents lo il·lustre e reverendíssimo senyor arcabisbe de Tarragona, loctinent general, e los magnífichs veguerd, consellers de Barchinona, los reverends abbats del [Pardo], canceller de Ripoll e altres prelats e canonges, e lo [senyor] don Anthoni de Cardona, e molts nobles cavallers e ciutadans. E fon-hi mossèn Pedro Molón, deputat de Aragó, collocat en lo segon loch dels senyors deputats de Cathalunya.
Dijous, a XXIII. Festum beati Georgii. En aquest dia fon çelebrat solemne offici en la dita casa de la Deputació, e digué la missa lo reverend bisbe de Gràcia, ab sos diacha e sot-diaqua, e sermonà lo venerable mestre Castanyolí, mestre en sacra theologia del orde de preÿcadors. Forenhi presents tots los sobredits continuats en les vespres e molts altres, e la egrègia comtessa de Palamós e moltes altres dames. E fon-hi convidat mossèn Pedro Molon, deputat de Aragó, e fon col·locat entre los senyors deputats de Cathalunya, ço és, aprés del deputat ecclesiàstich, preceynt-los d’altres deputats, militar e real; e no·y fou present ningun oÿdor de comptes.
1524 abril. Dissapte, a XXIII. Festa del gloriós sant Jordi, e fon celebrada ab molta solemnitat. Dix la missa lo molt reverend don Pedro de Cardona, bisbe de Gràcia, e sermonà lo venerable frare Dimasterre, guardià del monestir de Jhesús, etcètera. Foren presents lo molt il·lustre e reverend senyor don Anthon de Scúnyega, prior de Castella y loctinent y capità general, y lo il·lustre senyor duch de Cardonaa e, ultra los magnífichs consellers, gran nombre de nobles, cavallers e gentils hòmens y dames, in multitudine copiosa.
1525 març. Dilluns, a XXVII. En aquest dia partí mossèn Gerònim Margarit, ab licència dels senyors deputats, ab què sie tornat la vigília de sant Jordi.
1525 abril. Diumenge, a XXIII. Festa del gloriós sant Jordi, e fon çelebrada ab molta solemnitat. Dix la missa lo molt reverend don Pedro de Cardona, bisbe de Gràcia, e sermonà lo venerable mestre Castanyolí del orde de sant Domingo. Foren presents lo il·lustre y molt spectable senyor don Pedro de Cardona, governador de Cathalunya, e los magnífichs consellers de Barchinonaa, e gran nombre deb nobles, cavallers e gentils hòmens y dames, in multitudine copiosa.
1526 abril. Diumenge, a XXII. En aquest dia foren çelebrades les primeres vespres del gloriós sant Jordi, en les quals foren convidats los molt il·lustre y reverendíssimo senyor bisbe de Cigüença, loctinent general, e lo molt il·lustre y excel·lent senyor duch de Borbó, per trobar-sec en la present ciutat, e los senyors duchs e duquesa de Cardona. Veritat és que per haver hagut nova que a mort lo fill del il·lustre senyor duch de Segorb, nebot de dit senyor loctinent general e nét dels dits senyors duch e duquesa, se retragueren de tristícia e, per consegüent, no·y foren presents a dites vespres, salvo lo duch de Borbó, consellers de Barchinona, comte de Quirra, e molts nobles e cavallers, etcètera.
Dilluns, a XXIII. Dia de la festa del gloriós sant Jordi, la qual fon celebrada ab molta solemnitat, en la qual foren presents tots los sobredits senyors, etcètera. Digué la missa lo molt reverend archabisbe Miralles, e sermonà lo venerable mestre Pere Mir, de orde de sant Francesch, en què vinguren moltes gentils dames e persones de honra, in multidudine satis grandi.
1527 març. Divendres, a XXII. En aquest dia foren celebrades les primeres vespres del gloriós cavaller mossèn sanct Jordi, en les quals foren convidats lo molt il·lustre y reverendíssimo senyor don Federich de Portogal, lo senyor comte de Sástago, aragonès, qui·s trobave present en ciutat, don Joan de Cardona, canceller, los magnífichs consellers e molts altres cavallers e gentils hòmens.
Dissapte, a XXIII. En aquest dia fon la festa del dit gloriós sanct Jordi, que fonch celebrada ab molta solemnitat, e foren presents en aquella los sobredits y ab molta multitut de cavallers e gentils hòmens e dames. Digué la missa lo reverent arcabisbe Miralles, e sermonà en aquella lo venerable mestre Moner del orde de preÿcadors.
1527 Dimarts, a XXIII. Festa del gloriós sant Jordi.
1528 abril. Dimecres, a XXII. E en aquest dia foren celebrades les primeres vespres del gloriós sanct Jordi, en les quals foren convidades moltes persones; e lo reverendíssimo senyor bisbe de Sigüença, loctinent general, fonch present en aquelles acompanyat de molts cavallers y gentils hòmens.
Dijous, a XXIII. Fonch la festa del dit gloriós sanct Jordi, la qual fonch celebrada ab molta solemnitat e foren presents en aquella lo sobredit il·lustre y reverendíssimo senyor bisbe de Sigüença, loctinent general, los consellers de Barcelona, cònsols de mar, veguer y balle de Barcelona, e molts altres cavallers y gentils hòmens, e moltes dames e gentils, in multidudine magna; e sermonà lo venerable mestre Pere Mir del orde de sanct Francesch de Barcelona.
1529 abril. Dijous, a XXII. En aquest dia foren celebrades les primeres vespres del gloriós cavaller sanct Jordi, en les quals foren convidades moltes persones. E lo reverendíssimo senyor bisbe de Vich fonch present en aquelles acompanyat de molts hòmens de bé, e los consellers de Barcelona y altres cavallers y gentils hòmens. E féu lo offici en dites vespres lo senyor archabisbe de Gràcia, Miralles.
Divendres, a XXIII. E fonch la festa del dit gloriós cavaller sanct Jordi, la qual fonch celebrada ab molta solemnitat. E foren presents en aquella lo reverendíssimo senyora bisbe de Cigüença, lo prior de Mecina del orde de Sanct Joan, qui és nebot del senyor gran canceller de sa magestat, e lo aposentador major de sa magestat, los consellers de Barcelona, lo reverendíssimo senyor bisbe de Vich, lo balliu de Mallorques, fra Miquel Ferrer del dit orde de Sanct Joan, e molts altres cavallers y gentils hòmens, y moltes dames, algunes gentils. E sermonà lo venerable mestre Pere Mir del orde de framenors de la present ciutat de Barcelona, etcètera
1530 abril. Dissapte, a XXIII. Festum beati Georgii, feriatum.
1531 abril. Disapte, a XXII. Vigília del gloriós sanct Jordi. Foren celebrades les primeres vespres en la casa de la Deputació, e foren-hi convidats lo il·lustre e reverendíssimo senyor bisbe de Sigüença, loctinent general, e los consellers de Barchinona, [...] reverent bisbe de Barcelona e altres [...] ecclesiàstichs, e altres nobles, cavallers e ciutedans presents en Barchinona.
Diumenge, a XXIII. Festum gloriosi martiris sancti Georgii . Fonch celebrada la dita festa ab molta solemnitat, en la qual foren presents los dits il·lustre senyor loctinent e magnífichs consellers. Digué la missa lo reverent archabisbe Miralles, e sermonà lo reverent mestre Moner, provincial del orde de predicadós. E, per causa que lo reverent archabisbe de Tarragona prengué en aquest dia lo pal·li en lo monestir de Pedralbes, manchà molta gent de la convidada en la dita festivitat, encara que en les segones vespres hi hagué tanta multitut de poble y, especialment, dones que no·y havia loch a hon poder estar ab pler. Los dits senyor loctinent y magnífichs consellers, seguint lur costum, no foren en les dites segones vespres. E, acabades aquelles, lo(s) senyors deputats, acompanyats de molta gent sens cerimònia de porters, feren una [bella] cavalcada per ciutat.
1532 abril. Dilluns, a XXII. Vigilia beati Georgii. En aquest dia foren celebrades en la casa de la Deputació, solemnament, les primeres vespres de la festa del gloriós sanct Jordi, en les quals entrevingué lo reverend bisbe de Vich, los magnífichs consellers de Barchinona e molta altre gent. Lo senyor loctinent no·y fonch perquè era a cassà.
Dimarts, a XXIII. Festum beati Georgii, martiris. En aquest dia fonch celebrada la festa del dit gloriós sanct, en la dita casa molt solemnament, en la qual entrevingué lo il·lustríssimo senyor loctinent general, archabisbe de Saragossa, lo reverent bisbe de Vich, los magnífichs consellers de Barchinona, lo vezcomte d’Évoll, lo col·lector de la Cambra Apostòlica, e molts altres nobles, cavallers e gentils hòmens. Lo matex dia, ab masses alsades, cavalcaren los dits senyors deputats per ciutat fent terna, aportant los deputats al mig tots los que ab ells foren a les segones vespres, aprés de les quals fonch fete dita cavalcada.
1533 abril. Dilluns, a XXI. En aquest matex dia, poch abans de venir aquesta nova, consistorialment, los senyors deputats acompanyats de sos officials, partint de la Deputació, a peu ab masses alsades, anaren a supplicar a la senyora emperatrís que ab sa presència volgués honrar la festa del gloriós sanct Jordi, en la casa de la Deputació. Fonch sa resposta que folgora molt poder-ho fer, emperó quef , essent sa magestat embarcat y no essent en ses terres, que no li paria que·y tingués disposició, ni axí poch los excel·lents príncep e infanta, per qui també havien supplicatg , tenien disposició de poder hanar per ésser tan xichs.
Dimarts, a XXII. En aquest dia partí mossèn Pere Ciurana per sos negocis, per a Urgell. En aquest dia entrà la magestat del emperador, rey nostre senyor, en la present ciutat venint per la posta, acompanyat del marquès del Guast, del duch d’Alva y del majordom seu, Làtzerh de Mergarit, e altres, dexant les galeresi y tota l’armada ab la qual sa magestat ere vingut en Rosesj . Eren entre les nou y les deu hores, ans de migjorn, com entrà en ciutat y no·n sabé res lo consistori fins que fonch dins palàcio.
En lo matex dia los senyors deputats, attesa la benaventurada vinguda de la cesàrea magestat del emperador, rey nostre senyor, deliberaren no convidar a ningú per a les vespres y festa del gloriós sanct Jordi, que primer no haguessen convidat a sa magestat. E axí, lo dia present, dites les vespres en la present casa de la Deputació, en les quals solament demanaren los magnífichs consellers, anaren, consistorialmente, a visitar sa magestat y convidaren-los per a la festa del dita gloriós sanct. Y sa magestat responent que venia fatigat del camí y no podia venir, dient eb replicant los dits senyors deputats que sa magestat ere cap de la cavalleria de la qual, en aquest Principat e regne de Aragó, lo dit gloriós sanct és special advocat y, per ço, lo suplicaven que manàs honrar la festa ab la presència de sa reyal e imperial persona. Dix y manà sa magestat que se porrogàs la festa per al dimenge primervinent y que, entretant, sa magestat manaria dir com se hauria fer dita festa, si en palàcio o en la present casa de la Deputació. Y axí restà porrogada la festa, com dir és, bé que fonch determinat ferc dir demà en la capella misses baxes, com se acostumen dir lor altres anys.
Dimecres, a XXIII de dit. Festum sancti Georgii, martiris. En aquest dia, en la casa de la Deputació, per causa de la porrogació de la festa per manament de sa magestat feted, no·s cantà offici, sinó que en la capella se digueren misses baxes segons lo costum. Lo matex dia la magestat del emperador, rey nostre senyor, anà a hoyr missa a la Seu. Anaven los consellers en sa companyia y tots los senyors que eren en la cort. Lo clero de la yglèsia, ab professó, hisqué a rehebre sa magestat fins a la porta del palau episcopal, y en la porta de la yglèsia, a hon estava hun setial aparellat ab la Creu, adorà sa magestat la Creu y entrà al offici, lo qual fonch solemnament cantat. [...]
Disapte, a XXV [...] En aquest dia, aprés migjorn, sabent los senyors deputats que sa magestat volia que la festa del gloriós sanct Jordi, que era estada porrogada per son manament per al dimenge, com dalt és dit, se fes en la casa de la Deputació, a la qual sa magestat vindria; jatsia haguessen fet gran memorial de convidar molta gent a la festa, axí per ésser ja hora tarda com, altrament, per venir-hi sa magestat y, per ço, pensant que no era mester convidar a ningú, no convidaren sinó a la reyna Germana y al duch de Calàbria, son marit, y los magnífichs consellers de Barchinona y los reverendíssimos cardenals de Santiago y de Sigüença
Dimenge, a XXVII de dit. En aquest dia, en lo qual stava prorrogada la festa del gloriós sanct Jordi, fonch fete y solemnizada la festa del gloriós sanct ab molta solemnitat. Fonch cantada la missa y lo offici per los capellans de la capella de sa magestat, y lo altar fonch ataviat de belles peses de argent de la capella de sa magestat. Fonch la festa sens sermó, perquè, sabent que la missa se havia de comensar gran dia avisaren los sacristans de la capella de sa magestat que no·y fessen sermó y axí fonch. Vingué sa magestat cavalcant en hun cavall a la stradiota, vestit ab una capa de tela de argent, e a la soldadescha vestia a manera de un cuero fet de ceda blanca cortat y recamat de fil de argent , ab molta perleria, y unes calses blanques molt brocades de fil d’or y de argent y perles molt cortejades y folrades de altra ceda. Baxaren los deputats a rebre sa magestat fins al capdevall de la scala, a hont descavalcà. Venien en sa companyia lo cardenal de Santiago, lo duch de Calàbria, marquès del Guasc e molts altres comtes, bisbes e senyors. Sa magestat stigué dins la cambra del regent los compte(s), a hont li fonch posada la cortina molt richa, e dins la cortina stigué lo duch de Calàbria. Lo setial stava sobre lo lindar o devant lo lindar de la porta de dita cambra, de la qual, perquè millor stigués la cortina, se desclavaren les portes. Los consellers stigueren en son loch acostumat. Lo cardenal de Santiago stigué en hun petit banch fora, al costat de la dita porta, en lo loch a hont acostumen star los vizreis quant se fa la festa essent ells presidents; y a les spalles li posaren hun drap de brocat ras, y per setial li posaren hun altre petit banch ab hun altre semblant drap de brocat cubert, y tot açò posaren los forres de sa magestat. Aprés del dit cardenal, en altre banch, un poc lunyat d’ell, staven los reverendíssimos archabisbes de Saragossa, bisbe de Vich, bisbe Mondonyedo y altres bisbes. En lo cap del banch, a hont acostumen seure los deputats, al encontra de aquest a hont stava lo cardenal, feren aparell per a seure los embaxadors qui seguexen la cort, posant hun banch per setial cubert ab hun drap de ras y sobre de aquell hun drap de brocat ras, y los deputats prengueren loch en lo matex banch, fora del setial. E pus al comensar de la missa no·y hagué embaxador algú, plegaren lo drap de brocat e lo setial, e los deputats tiraren-se més alt, prop del altar; e ab la tanta stretura del loch y multitud de gent no pogueren pendre lo cap del banch, ans fonch ja près per lo marquès del Guasc y per lo gran cavallerís y per lo vici-canceller de sa magestat, miçer May, y stigueren tot l’offici en dit banch, e molts comtes y nobles y grans senyors stigueren devant ells, e los dits deputats drets sens algun orde. Los capellans de la capella qui no serviren de cantar al offici, ab sos sobrepellissos vestits, stigueren asentats en lo banch quea mire devant los consellers, a hont en altre temps acostumen seure los cavallers, y ells, dits cavallers, prengueren lochb en lo dit banch, hun poch avall, y alguns aseguts en la barana de la claustra, a hon havien posats draps de ras o banchs. Los cantors de la capella stigueren en lo acostumat loch devant la porta del archiu o racional. Los ministrels del conestable y del conde de Benavent y los trompetas y atabals del duch de Calàbria, que foren amprats per a sonar a la festa, stigueren aseguts en lo corredor de la claustra qui va del consistori gran al racional, y eren tants que no cabien en tot lo enfront de aquell quarto de claustre. A la entrada de sa magestat y a la acabar del offici y exint sa magestat, feren tan gran músicha que no·s podia hoyr altre cosa en la casa. Los tompetas de la ciutat, qui ordinàriament venen a sonar en dita festa, stigueren sobre lo castell que encara stava posat devant la casa de la Deputació, y de allí senyalaven sonant com arribaven algunes persones senyalades en la festa. Fonch donat lo ram o toya a sa magestat per lo deputat ecclesiàstich, y aquell fonch portat devant sa magestat per hun official preheminent de la casa, qui no aportave altre cosa, de mà del qual lo dit deputat prengué aquell y, fete la salva acostumada, lo donà a sa magestat. En aquesta festa no hagué dama nic dona alguna en lo loch a hon altres anys acostumen posar-se, perquè tot stava ple de hòmens; bé és veritat que axí dins la capella comd en la cambra del racional e més dalt en lo terrat havia moltes dames desfressades. Acabada la missa, que fonch molt gran dia, los deputats acompanyaren a sa magestat fins baix al cavalcador.
Les vespres en aquest dia foren dites per los cantors de la Seu, y los consellers no·y pogueren ésser ocupats per negocis de importància y trameteren primer la scusa. No·y hagué tanpoch dames algunes, sinó molt poble. No·s digueren completes ni los deputats feren, consistorialment, cavalcada per ciutat, com algunes vegades se ere acostumat.
1534 abril Dimecres, a XXII. Vigilia beati Georgii.
Dijous, a XXIII. Festum beati Georgii, martiris.
1535 abril. Dijous, a XXII. En aquest dia foren celebrades les primeres vespres del gloriós sanct Jordi, en les quals foren convidats molts cavallers y gentills hòmens y altres persones. E vingueren a les dites vespres los magnífichs consellers de Barcelona acompanyats de molts ciutedans y mercaders y altres persones. E més, vingueren a dites vespres los embaxadors de França, de Inglaterra y Venècia, acompanyats de molta gent estrangera.
Divendres, a XXIII. En aquest dia fonch celebrada la festa del gloriós sanct Jordi, la qual fonch celebrada ab molta solemnitat. E foren presents de les persones convidades lo senyor duch de Cardona y alguns comtes y barons de Castella, lo reverendíssimo cardenal de Sigüença, e los reverents bisbes de Barcelona, de Vich, de Elna, e de Pati, e lo abbat de Rippoll, los magnífichs consellers de Barcelona. Digué la missa lo reverent arcabisbe Miralles, e sermonà mestre Gil, del orde de sanct Francesch de Jesús. Vingueren-hi moltes gentils dames e persones de honra in multitudine copiosa.
1536 abril Dissapte, a XXII. En aquest die foren celebrades les primeres vespres del gloriós sanct Jordi, par a les quals foren convidats molts cavallers, gentils hòmens y altres persones, e vingueren a les vespres los magnífichs consellers de Barchinona acompanyats de ciutadans, mercaders y altres persones. E per lo semblant hi vingué lo reverent don Joan de Cardona, elet bisbe de Barchinona y canceller de sa magestat.
Diumenge, a XXIII. En aquest die fonc celebrada la festa del gloriós sanct Jordi, la qual fonc celebrada ab molta solemnitat, e sermonà lo reverent mestre Joan Mico, provincial del orde dels frares pre ycadors, mestre en sacra theologia. Digué la missa lo reverent mossèn Joan Miralles, archebisbe Thesolonicensis.
1537 abril. Dilluns, a XXIII. Festum beati Georgii.
1538 abril. Diumenge, XXI. Festum Pasche Resureccionis Domini. En aquest die los senyors deputata militar e oÿdors de comptes, absents los deputats ecclesiàstich y real per lur indisposició corporal, consistorialment, a cavall, acompanyats de molts officials y ministres del dit General, anaren a la volta de Sanct Hierònym de la Murtra, hon se deye ere sa magestat, per saber ab sa magestat hon volie se celebràs la festa de sanct Jordi. E fon trobat en lo camí prop lo camí y carnisseria del Clot, qui repòs que per haver-se enbarcarb promptament no fóra en dita festa. Dilluns, XXII. Festum. Dimars, XXIII. Festum beati Georgii. E fon celebrada ab molta solemnitat. Dix la missa lo reverentc ... Miralles, archebisbe de Gràcia, ab sos diaca y sot-diaca, e sermonà lo venerable fra Egidi, del orde dels frares observants menors, sermonador de sa magestat. Foren presents lo il·lustre don Ferrando Ramon Folch, duch de Cardona, y don Ferrando de Cardona, duch de Soma, almirant de Nàpols, ultra los magnífichs consellers y molts altres cavallers y gentils hòmens.
1539 abril. Dimecres, XXIII. Festum beati Georgii. E fon celebrada ab molta solemnitat. Dix la missa lo reverent ... Miralles, archebisbe de Gràcia, ab sos diaca y sot-diaca, e sermonà lo reverent mestre ..., bisbe de ..., del orde dels frares preÿcadors, pre ycador de sa magestat. Fonch-hi present lo reverent don Joan de Cardona, elet de Barcelona e canceller, y los magnífichs consellers de la ciutat de Barcelona, ultra alguns altres abats, cavallers y gentils hòmens.
Informació de Dietaris de la Generalitat de Catalunya
Volum I Anys 1411-1539
Volum II Anys 1539-1578
Volum III Anys 1578-1611
Volum IV Anys 1611-1623
Volum V Anys 1623-1644
Volum VI Anys 1644-1656
Volum VII Anys 1656-1674
Volum VIII Anys 1674-1689
Volum IX Anys 1689-1701
Volum X Anys 1701-1713
2025
2024
2023
